Mor Enric Valor i Vives,

Patriarca de
les lletres valencianes

El Bloc nacionalista valencià de FONDEGUILLA

L'escriptor i lingüista Enric Valor i Vives, considerat el patriarca de les lletres valencianes, va morir el dia 13 de gener de 2000, sobtadament al seu domicili de València als 88 anys per causes naturals. L'escriptor, que sempre es va distingir per la defensa de la unitat de la llengua al País Valencià, va destacar en tres àmbits: la novel·la, la rondalla i la lingüística.

Enric Valor Vives va néixer el 22 d'agost de 1911. Va ser deixeble de Carles Salvador, Manuel Sanchis Guarner i Josep Giner. Com a periodista, va col.laborar a principis de segle en publicacions i diaris com El Tio Cuc , El Luchador , El Camí , El País Valencià i La República de les Lletres .

Valor ha rebut les distincions més altes de les lletres atorgades per les institucions catalanes, entre les quals destaquen el Premi de les Lletres Valencianes, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i la Creu de Sant Jordi, atorgada per la Generalitat de Catalunya. Així mateix, l'escriptor ha estat nomenat doctor honoris causa per totes les universitats valencianes i de les illes Balears. Al mes de desembre va rebre aquesta distinció de mans del rector de la Universitat Politècnica de València, Justo Nieto, en el que va ser el seu últim acte públic.

Les lletres catalanes estan de dol: ha mort una de les figures més importants de la literatura catalana contemporània. Enric Valor ens ha deixat. Vam perdre Fuster, Sanchis Guarner, Estellés, i ara ens quedem sense un dels narradors més sòlids del País Valencià.
Valor estava malalt i era gran (va néixer el 1911); però no per anunciada la seva mort deixa de ser menys colpidora. Perquè, a més de ser un escriptoràs d'una talla tal que hom l'ha proposat per al premi Nobel, Valor era un gramàtic competent, un recopilador de la rondallística valenciana -obra que ha significat una eina imprescindible per a la nostra feble memòria històrica-, i, sobretot, Enric Valor era un patriota. No cal que hi afegeixi que era un home d'una modèstia proporcional als seus mèrits -com sol passar: les millors, les més valuoses persones, sempre són les més modestes.
La producció novel·lística d'Enric Valor troba el cim més alt en el Cicle de Cassana, una trilogia formada pels títols Sense la terra promesa, Temps de batuda i Enllà de l'horitzó, sense oblidar altres novel·les cabdals, com L'ambició d'Aleix o La idea de l'emigrant. Unes novel·les que han fet dir als estudiosos de la seva obra que Valor és el Tolstoi valencià. Tot just s'estan reeditant les seves obres. Voldria animar els lectors perquè la luctuosa notícia servís per dirigir la mirada a una obra que travessarà els segles i que no es pot perdre cap lector atent i exigent.
Si bé Valor comença a escriure als anys 30, la seva obra més ambiciosa és la dels anys vuitanta: una obra que significava la normalització -en sentit lingüístic i temàtic- de la narrativa valenciana. Una obra, però, que no ha tingut el ressò mediàtic ni crític que es mereix, i que justament en aquests moments començava a divulgar-se.
Feia temps que ja no sortia de casa, i que rebia els guardons i l'atenció del món literari i acadèmic que abans no havia assolit. I és justament ara que ens deixa. Tanmateix, estic convençuda que el reconeixement tardà però sincer donarà una llarga collita i que el seu mestratge literari tindrà cada cop més pes. Un gran home. I absolutament inoblidable.

Una campanya el promovia com a Nobel

Al llarg de l'any passat i de l'inici del present, diversos col.lectius van iniciar una campanya per promoure la candidatura d'Enric Valor al premi Nobel de literatura. Aquesta idea va tenir predicament fins i tot entre institucions com la Diputació de València, que governa amb majoria el Partit Popular i que té el president partidari del secessionisme lingüístic.

"Enric Valor és per als valencians en particular i en la narrativa, concretament, l'única tradició viable i moderna que omple un buit de segles. Es el nostre millor novel.lista", va afirmar Robert Fuster en el laudatio de la cerimònia d'investidura com a doctor de la Universitat Politècnica, que va tenir lloc al desembre.

L'haver-se convertit en un destacat defensor de la unitat de la llengua catalana havia provocat que, en ocasions, alguns dirigents del Govern autònom del PP, com l'exconseller de Cultura Francisco Camps, li neguessin el pa i la sal. Camps va impedir, per exemple, que l'institut de secundària de la població natal de l'escriptor, Castalla, portés el seu nom. No obstant, l'actual titular de Cultura, Manuel Tarancón, va afirmar després d'accedir al càrrec que Enric Valor, com Max Aub, "són patrimoni de tots els valencians".

La manifestació anual que s'organitza amb motiu de la Diada de València va reunir el 1998 unes 30.000 persones que van homenatjar l'escriptor alacantí. La diada va finalitzar a la plaça de toros amb un recital que va aplegar cantants de València, Catalunya i les Balears.