Josep Antoni Clavell i Villalba

Col.lectiu Maulets - ColĚlectiu UPV

Fondeguilla (Plana Baixa)

 

Introducciˇ

El 1992 commemoravem el 715Ŕ aniversari del primer document escrit conservat del nostre poble: la Carta Pobla o, millor dit, la Carta de Capitulaciˇ de Castro i Fondeguilla, donada pel rei Pere el Gran a aquestes dues aljames el 7 d’abril de l’any 675 de l’era musulmana, que correspon a l’any 1277 de la nostra era.

AixÝ i tot suposem que anteriorment a aquest document, n’existiria algun altre que respondria a la capitulaciˇ de l’any 1238 que efectuaren Castro i AlfÓndec, juntament amb Almenara, Uixˇ i Nules davant el rei catalano-aragonÚs Jaume I. I aquest fet es reconeix a la Carta Pobla d’Uixˇ de 1250 ("segons ques contÚ en altre privilegi que nos a ells atorgat"), o a la mateixa de Castro i Fondeguilla quan diu: "I els confirme tot el que els va donar el nostre pare, DÚu l’haja perdonat".

Per tant podem dir que efectivament en 1238 es signaria un primer document de capitulaciˇ com ens narra el rei En Jaume en el "Llibre dels Feyts", per˛ que aquest no s’ha conservat, i per aix˛ la Carta Pobla de 1277 passa per ser el primer document escrit del nostre poble.

Hom comenšarÓ per emmarcar aquests esdeveniments del segle XIII en el seu context. Quina gent vivia acÝ? Quins llocs habitaven? Quines institucions posse´en? Quina religiˇ practicaven? Quina civilitzaciˇ desenvoluparen?...

Per aix˛ ens retraurem a inicis del segle VIII, quan arriben a la PenÝnsula IbŔrica els Órabs i els berebers, implantant-se aquÝ una nova civilitzaciˇ: la musulmana.

Amb l’arribada, a comenšaments del segle VIII, dels musulmans a la PenÝnsula IbŔrica s’enceta una nova civilitzaciˇ en aquestes terres. Els sarra´ns es trobaren amb un territori no gaire poblat i amb lluites constants entre la noblesa visigoda. Aquesta feblesa explicarÓ que la capitulaciˇ fos el contacte mŔs generalitzat entre ells.

Els sarra´ns anomenaren la PenÝnsula IbŔrica Al-Andalus, i les terres litorals mediterrÓnies Xarq Al-Andalus o terres orientals. Dintre de Xarq Al-Andalus s’hi trobava una ampla zona litoral de marjals i aiguamolls, sense prÓcticament poblaciˇ, i cap a l’interior, comencen els contraforts muntanyencs i els poblaments.

Un d’aquests relleus muntanyosos era, i Ús, la Serra EspadÓ, que fa de divis˛ria dels rius Millars i PalÓncia. Entre aquets rius importants trobem el riu Belcaide, Belcaire, "dellÓ Uixˇ" o "dellÓ el riu d’Uix˛", que neix al vessant meridional de la Serra, al terme de Fondeguilla i desemboca a la mar, prop de Moncofa.

A la part baixa de l’actual riu Belcaire, en Ŕpoca sarra´na, hi era Xon, anomenada Uix˛ pels cristians, Ús a dir, l’actual Vall d’Uix˛. A la documentaciˇ de l’Ŕpoca trobem l’existŔncia dels segŘents pobles, alqueries o ravals: L’Alc˙dia, Benigafull, Seneja, Benissahat, Seneta, Benigaslˇ, Orlell, Care, Benadalmec, i Haraturle, tots sota la jurisdicciˇ del castell d’Uix˛. A la part alta del barranc hi eren Castro, Benissabdˇ i AlfÓndec. Pel "Llibre dels Feyts", que relata, com a continuaciˇ veurem, la capitulaciˇ d’aquesta gent davant el rei En Jaume I l’any 1238, sabem que a la vall del riu Belcaire existien tres termes diferents, amb els seus respectius castells: Uixˇ, Castro i AlfÓndec.

Per sobre dels poblaments s’alšaven els castells, que eren l’element mÚs significatiu d’aquesta cultura. El castell d’Uixˇ, el de Castro, i el d’AlfÓndec, l’actual Pilˇ (encara avui en dia les cases del casc urbÓ de Fondeguilla, per sota del Pilˇ, hom les anomena "Castellet"). Es tracta d’uns emplašaments estratŔgics, emmurallats i defensius, que dominen les zones mÚs baixes d’hÓbitat i conreu, i que els servia de refugi en cas de perill.

TORNAR A HISTĎRIA

TORNAR A L’INICI